Cap a les 2 del matí del 30 de juny, atracava al Port de Borriana el vaixell Aita Mari, de l’entitat basca Salvamento Marítimo Humanitario. Membres de L’Aurora Grup de Suport vam estar en coordinació contínua amb el seu capità per tal de cooperar en l’operació d’amarratge i donar-los una afectuosa benvinguda.

L’Aita Mari i la seua tripulació tornaven al port de la Plana Baixa, d’on va sortir el passat 3 de juny, després de realitzar una de les missions de rescat més dures i complicades de les que ha desenvolupat. Després de ficar rumb a zona SAR (SEARCH AND RESCUE) es va enfrontar a quatre dies de fort temporal a la Mediterrània.

Amb la mar més calmada, el 14 de juny, va fer el seu primer rescat de la missió, 11 persones procedents del Marroc, Bangladesh, Somàlia, Costa d’Ivori i Egipte. Cansats i amb lleus símptomes d’hipotèrmia, van passar la prova COVID i van rebre atencions a la coberta del vaixell.

El dimecres 15 de juny van viure un rescat complicat i dramàtic. Després de rebre un avís, es van dirigir rumb a la zona de rescat. Després de més de dues hores de navegació van arribar a l’embarcació en perill, i van comprovar que la majoria dels migrants havien estat interceptats per una patrulla líbia; els que encara no havien estat detinguts es van llançar a la mar per arribar nedant a l’Aita Mari. Van rescatar 17 persones, una de les quals patia greus problemes respiratoris a conseqüència de l’esforç realitzat a l’aigua. El personal sanitari del vaixell li va administrar oxigen, amb l’esperança que la seua evolució no derives en pneumònia, i també van tindre cura de la resta de persones rescatades, procedents d’Etiòpia i Eritrea.

L’endemà van desenvolupar el tercer rescat de la missió. De nit, van atendre una pastera amb 40 persones en perill, entre els quals hi ha dones i nens i nenes de poca edat. Tot i la tensió habitual del moment, el rescat es va dur a terme sense més contratemps, i totes les persones es van allotjar a bord, degudament ateses pel personal sanitari de l’Aita Mari.

Dijous 16, L’Aita Mari estava a 20 milles de Lampedusa, esperant port segur per desembarcar les rescatades. Incomprensiblement, van haver d’esperar fins al 19 de juny per desembarcar les 112 rescatades, que gràcies a les polítiques criminals d’Europa i els seus països van estar sotmeses a un patiment i càstig innecessari i cruel.

Després de desembarcar totes les persones rescatades al port d’Augusta i d’enfrontar-se a una inspecció de més 10 hores per part de les autoritats marítimes italianes, finalment, van poder ficar rumb al port de Borriana. On ara descansen i es preparen per a ficar l’embarcació a punt per a la propera missió.

Anit els vam donar l’enhorabona, els vam mostrar la nostra estima i admiració per la gran tasca duta a terme.

Des de L’Aurora ens fiquem a la seua disposició per cooperar en tot el necessari per a tornar quan abans a salvar vides a la mediterrània.

Continuem lluitant a terra per salvar vides a la mar, sense deixar de denunciar la inacció i falta d’humanitat d’unes autoritats que lluny de respectat els drets humans incompleixen les seues pròpies lleis donant com a resultat el patiment i la mort de milers de persones que sols fugen d’una vida insostenible als seus països d’origen.

Ajuda’ns a ajudar, coopera amb L’Aurora – Grup de Suport.