Tarajal, No Oblidem! 14 víctimes i cap responsable. PROU IMPUNITAT!

Ahir es van dur a terme nombroses mobilitzacions per reclamar veritat, justícia i reparació per a les persones assassinades el febrer de 2014 a la platja del Tarajal a Ceuta. Des de l’Aurora ens vam sumar a totes les entitats que es van mobilitzar. Volem transmetre tot el nostre suport i estima a les famílies i persones properes a les víctimes. També a totes les entitats i militants que han lluitat i lluiten per exigir justícia.

Continuem lluitant unides. Sols el poble salva al poble.

Manifest:

Un any més, ens vam reunir a la platja del Tarajal per denunciar i exigir justícia per
la mort de 14 dels nostres germans el 6 de febrer de 2014: Yves, Samba, Daouda, Armand, Luc, Roger Chimie, Larios, Youssouf, Ousmane, Keita, Jeannot, Oumarou, Blaise i un altre company el nom del qual desconeixem. Un any més, ens reunim per fer memòria i continuar reivindicant que ningú mereix morir a les fronteres buscant una vida millor.

Es compleixen 10 anys de la Tragèdia del Tarajal, 10 anys de dolor, d’impunitat i d’injustícia, però també, 10 anys de lluita, de resistència i de força col·lectiva. En aquesta platja, fa 10 anys, 14 persones van morir ofegades mentre la Guàrdia Civil els disparava amb boles de goma i els llançava material antiavalots per evitar que arribaren a la costa. 23 persones van ser tornades a les autoritats marroquines des de la mateixa platja i sense accés a cap procediment formal. Les
autoritats no els van auxiliar. Les autoritats no es van posar en contacte amb les seues famílies. Al llarg d’aquests anys i malgrat les denúncies, les autoritats no han investigat aquests correctament fets, no s’han depurat responsabilitats i el cas s’ha tancat deixant les famílies sense respostes i sense justícia.

La Tragèdia del Tarajal no és un cas aïllat, forma part d’un sistema pervers, racista, colonial i supremacista blanc que menysprea i assassina els cossos, les vides negres, les vides magribines, les vides migrants, no investiga les seues morts i no fa res per evitar que es continuen repetint.

L’any 2023 va acabar deixant després més de 6.600 víctimes en l’intent d’arribar a les nostres costes. Després de tot aquest temps, aquest sistema racista i les seues polítiques migratòries encara neguen el dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a la no repetició. Encara avui, les famílies de les víctimes encara no coneixen la veritat, sense ser reparades, reconegudes i sense poder acomiadar els seus éssers estimats amb dignitat. Les fronteres encara són espais de no dret i de mort, i continuen sense existir vies legals i segures que eviten tragèdies com aquesta.

Denunciem:
– El racisme en totes les seues formes, però avui sobretot, aquell que atempta contra les vides migrants a les fronteres a través de les institucions i les polítiques frontereres.
– Denunciem el neocolonialisme present en les polítiques de cooperació al desenvolupament al servei del control i l’externalització de fronteres.
– Denunciem la instrumentalització de les persones migrants i l’explotació dels seus cossos.
– Denunciem el “Pacte Europeu de Migracions i Asil”, incompatible amb els drets humans que provocarà que tragèdies com la del Tarajal i el 24J continuen repetint-se.
– Denunciem la violència administrativa que dificulta l’accés de moltes persones a conéixer els seus drets, a sol·licitar asil, els exposa a més violències com l’explotació laboral, addiccions, situació de carrer, i fa de les institucions una frontera més.
– Denunciem que l’estat no es responsabilitze dels milers de morts al mar cada any de persones migrants.
– Denunciem el constant degoteig de morts i desaparicions que es donen a les platges de Ceuta i Melilla.

Per tot això, exigim:
– Que l’Estat assumisca la seua responsabilitat sobre les morts del Tarajal, repareu les vostres víctimes i establiu mecanismes per salvaguardar les vides a les fronteres.
– Que es permeta als familiars de les víctimes del Tarajal visitar la sepultura i decidir sobre el destí dels cossos dels fills.
– Exigim una millor gestió dels recursos i pressupostos públics, invertint més polítiques socials que oferisquen una acollida digna per a totes les persones migrants i refugiades.
– Que es promoguen relacions justes amb els països del sud global i que cesse l’espoliació dels seus recursos naturals.
– Que cesse l’ús de la violència a les fronteres.
– Que es garantisca el rescat de totes vides al mar.
– Que es reconega el dret a la lliure circulació de totes les persones.

Un any més ens vam reunir aquí per cridar que totes les vides importen, que les vides migrants importen, que les vides negres importen. Continuarem lluitant tantes dècades com siguen necessàries perquè les vides negres i les vides migrants siguen respectades i dignificades. Continuarem reunint-nos i alçant la veu per totes les víctimes de les fronteres. Continuarem demanant justícia i veritat per a elles i les seues famílies.

Tarajal, No oblidem! 10 anys exigint veritat, justícia i reparació.