Reclamem a la UE i als estats associats que respecten el dret marítim.
Instem la designació immediata d’un lloc de seguretat per a les prop de 1000 persones rescatades pels vaixells de la flota de rescat civil humanitari: Humanity1, Ocean Viking i Geo Barents. Instem als estats membres de la UE perquè posen fi al patiment de centenars de persones.

🔴 179, 234 i 576 supervivents a bord del #Humanity1, #OceanViking i #GeoBarents.

Les 179 persones rescatades a bord del #Humanity1 de l’ONG alemanya SOS Humanity, necessiten urgentment un port de seguretat! Entre ells hi ha un nadó de set mesos i més de 100 menors no acompanyats. Fins ara, 11 sol·licituds d’un lloc de seguretat no han tingut èxit.
Ha passat més d’una setmana dels rescats. Els supervivents pateixen cada cop més la incertesa pel seu futur. Aquestes persones, especialment els menors no acompanyats, necessiten un lloc de seguretat, ara!

L’Ocean Viking, vaixell de recerca i rescat de SOS MEDITERRANEE i operat en col·laboració amb la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (IFRC), va rescatar 234 dones, nens i homes de sis vaixells en perill al Mediterrani central entre el 22 i el 26 d’octubre.
Els 234 supervivents rescatats estan atrapats sense solució en el seu onzé dia a la coberta esperant per desembarcar a un port segur. SOS MEDITERRANEE i IFRC demanen el respecte del dret marítim i una solució immediata per al seu desembarcament.
—-
Després de cinc dies, 572 persones continuen esperant a bord del GEO BARENTS, que es respecte el seu dret a un desembarcament segur.
Des de Metges Sense Fronteres, entitat que opera el vaixell, han demanat instruccions a Malta quatre vegades i han enviat sol·licituds a Itàlia, sense cap resposta.

Les persones rescatades al Mediterrani central per vaixells de la flota de rescat civil humanitari haurien i han de poder desembarcar en un lloc de seguretat en un termini raonable, com és el cas de les operacions de recerca i rescat realitzades per autoritats i vaixells mercants. Els bloquejos als quals s’enfronten els nostres vaixells de rescat, en aquest tram del mar des del 2018, són discriminatoris i inacceptables. Mantenir els supervivents a bord dels vaixells com a ostatges del debat polític més temps és el resultat d’un fracàs dramàtic dels membres europeus i dels estats associats.

Les persones rescatades estan absolutament esgotades, deshidratades, amb angoixa psicològica i algunes necessiten atenció mèdica immediata. A tots els vaixells s’ha proporcionat atenció sanitària, menjar, aigua, articles d’higiene i primers auxilis psicològics. Però no es poden permetre esperar més, aquesta incertesa fa que la situació siga insuportable amb l’estrés que creix dia a dia. Necessitem urgentment un port de seguretat per a totes les persones rescatades.

El dret de les persones a desembarcar ràpidament en un lloc de seguretat no hauria de generar debat. El bloqueig actual en el desembarcament de les operacions de recerca i salvament són incompliments greus del dret marítim. El Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana al Mar (SOLAS) estableix amb gran detall les obligacions de recerca i salvament per als Estats i els patrons de vaixells, des de l’obligació de respondre i coordinar la recerca d’embarcacions en perill, fins a l’obligació d’assignar un “Lloc de Seguretat tan aviat com siga raonablement possible”. Es tenen en compte totes les circumstàncies, inclosa l’obligació dels Estats més capaços d’ajudar a cooperar per tal d’identificar un lloc segur per al desembarcament; l’obligació de prestar assistència “independentment de la nacionalitat o l’estatus d’aquestes persones” (Capítol V – Reg 33.1 – modificació de 2004), així com el fet que “l’avaluació de la situació de les persones rescatades” no hauria d'”endarrerir indegudament el desembarcament dels supervivents”. RESOLUCIÓ MSC.167(78) de l’OMI-Organització Marítima Internacional. Adoptada el 20 de maig de 2004.

Reclamem mecanismes de desembarcament clars, segurs i previsibles per a les persones rescatades.