El Primer de Maig fou instituït, pel moviment obrer, com una jornada de lluita del proletariat internacional organitzada per primera vegada el juliol de 1889. La data fou escollida en commemoració de la vaga general convocada a Chicago i altres ciutats nord-americanes per al dia 1 de maig de 1886 per reivindicar la jornada de vuit hores, que fou secundada per prop de 200.000 persones. Les manifestacions dels dies següents esdevingueren violentes: el dia 3, amb enfrontaments dels manifestants amb la policia, i el dia 4, amb una explosió a l’Haymarket Square de Chicago que provocà diverses víctimes mortals.
Com a resultat de la repressió subsegüent vuit manifestants foren condemnats a mort, condemna que s’aplicà a quatre d’ells, i el seu funeral (11 de novembre) esdevingué un acte d’afirmació del moviment obrer nord-americà de repercussió internacional.
El Primer de maig tenia per finalitat aplegar en una jornada de lluita internacional la quotidiana i local de la classe obrera enfront del capital, que, en el moment d’instituir-se, nasqué sota la reivindicació immediata dels tres vuits (vuit hores de treball, vuit d’educació i vuit de descans), però tenint com a horitzó la transformació de la societat capitalista.
Des de l’Aurora ens sumem en la reivindicació avui i sempre. Estem i estarem amb les nostres germanes i germans arreu del món. Continuarem lluitant per la justícia i contra el feixisme allà on estiga. Sols el poble salva al poble.
