Avui ens sumem a la commemoració de la proclama dels Drets Humans, que va tenir lloc el 10 de desembre de 1948.

La violació dels drets humans més bàsics i indispensables com és el dret a la vida i a la integritat física, hauria de comportar la reacció solidària i radical d’entitats, persones i tota mena d’organitzacions.

Des de L’Aurora – Grup de Suport volem aportar la nostra reflexió i el nostre compromís per tal d’exigir que es passe de les proclames escrites i verbals als fets, fent visible la radical defensa de la dignitat humana. Exigim el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana. És el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món. Ignorar i menysprear els drets humans origina actes de barbàrie que ofenen la consciència de la humanitat.

Exigim una Europa capdavantera en la defensa de valors tan preuats i necessaris com la pau, la llibertat, la seguretat, el progrés i la democràcia, que fomente polítiques comunes que facen realitat la protecció de la dignitat humana no només en el seu àmbit territorial, sinó promovent el respecte i la protecció de tots els éssers humans, i molt especialment de les persones que, fugint de l’horror de la guerra, de la fam i de la persecució, arriben a les nostres fronteres.

Lamentem profundament que les organitzacions internacionals i les diverses instàncies polítiques dels estats no fiquen mitjans per tal d’impedir els conflictes bèl·lics, ni hagen pogut promoure un eficaç sistema de cooperació solidària que enfortisca la seguretat internacional des del foment de la justícia i dels drets humans.

I és per això, que davant la violació dels drets humans la ciutadania no podem restar impassibles o indiferents. Caldrà deixar les nostres petites seguretats i obrir les nostres fronteres, les nostres cases i els nostres braços, fraternalment, a les persones que fugen de la repressió, la intolerància, la fam i la guerra. L’èxode massiu, i el dolor de milers i milers de persones que anhelen la pau i el reconeixement de la seua dignitat, qüestiona les nostres consciències i reclama actuacions i fets, urgentment, sense diplomàcies ni falses prudències.

Hem de demanar als nostres estats, pobles i ciutats, que el que proclamen les grans normes i tractats internacionals esdevinguen fets i que es facen realitat, sense oblidar la nostra necessària contribució perquè això siga possible entre tota la família humana, més enllà d’ideologies, fronteres, cultures, llengües, colors o religions.

Els drets humans són indivisibles i no admeten fronteres. Tots els drets per a totes les persones.