Al maig vam tindre l’inmens honor de conéixer en persona a Nadia Ghulam. Va ser la jornada d’inauguració de la 2a edició de Festival dels Drets Humans de la Mediterrània SOCIALMED VALÈNCIA. Recentment, vam coincidir amb ella a un esdeveniment a Barcelona i ens va demostrar el seu afecte regalant-nos alguns dels seus llibres. Entre ells la seua darrera publicació: Somiant la pau: Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans.
Nadia Ghulam Dastgir va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985. La seua vida, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d’una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però aquestes adversitats no van poder frenar-la i la Nadia va aconseguir tirar endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per poder alimentar la seua família.
A més d’una persona intel·ligent, apassionada i sensible és tot un exemple d’activisme i militància. Treballa com educadora i ha fundat l’associació “Ponts per la Pau” per ajudar a estudiar xiquetes del seu país.
—
Somiant la pau: Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans.
Les pàgines van néixer després de converses entre la Nadia i la periodista Ariadna Oltra, en les quals van parlar de com han viscut aquest darrer any ella i els seus familiars, el que va haver de fer per aconseguir portar a Espanya part de la seua família i el que estan vivint a Kabul els que no han pogut marxar. La història d’uns pocs i, tanmateix, la realitat de milers de famílies afganeses i d’altres llocs del món.
Aquell agost, els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb imatges esfereïdores d’homes que queien d’un avió mentre intentaven fugir desesperadament de l’ocupació. Després de mesos, ningú ens parla del que està passant allà, ni tampoc de com es troben les persones que van poder fugir i que han estat acollides a diferents llocs del planeta.
La veu de la Nadia és la de totes elles. Aquella nena afganesa que es va fer passar per un noi durant deu anys per poder tenir dels drets que com a dona li negaven, viu a Barcelona des d’en fa setze. El seu objectiu vital i el d’aquestes pàgines és ajudar les dones del seu país perquè puguen continuar estudiant i per aconseguir que esdevinguen «agents per la pau» per multiplicar-se en un Afganistan que torna a estar sota poder talibà.
