L’obstrucció d’Itàlia al rescat al mar està posant en perill vides humanes.

Davant el creixent nombre de morts a la Mediterrània Central des de principis del 2023 coincidint amb l’aprovació d’una nova llei per part de les autoritats italianes i l’assignació sistemàtica de ports remots als vaixells de rescat humanitari, demanem al govern italià que deixe d’obstaculitzar immediatament La nostra feina que salva vides al mar.

Després que les autoritats italianes hagen introduït un nou conjunt de normes dirigides específicament a obstaculitzar les operacions de cerca i rescat de les nostres entitats a la mar, les organitzacions de rescat han advertit en repetides ocasions al llarg de l’any passat sobre el perill que augmenten encara més les morts a la Mediterrània Central. Amb més de 2500 homes, dones i nens reportats morts o desapareguts en aquesta ruta l’any 2023 – la més mortífera des del 2017 – i les 155 persones ja reportades mortes o desaparegudes aquest any, és clar que totes les capacitats de rescat són urgentment necessàries.

Fa un any, el 24 de febrer del 2023 el Parlament italià va canviar el decret llei 01/20/2019 a llei 15/20/2019. Aquesta llei forma part d’una estratègia de les autoritats italianes per reduir la presència de vaixells civils de rescat al mar, limitar-ne les capacitats de rescat i impedir a tot preu l’arribada a la costa italiana.

Aquesta obstrucció deliberada de les operacions de rescat per part d’organitzacions no governamentals té lloc, mentre que les capacitats de cerca i rescat a la Mediterrània Central ja són completament insuficients. Aquest joc polític no només viola la llei internacional i europea, sinó que també reforça la manca de capacitat de rescat, amb conseqüències catastròfiques. El Mediterrani central és una de les rutes més mortíferes del món.

Fa uns dies vam viure el primer aniversari del naufragi del 26 febrer de 2023 a Cutro, on almenys 94 persones van morir pocs centenars de metres de la costa italiana, és un trist recordatori d’aquesta tràgica realitat.

Dilema inhumà. La llei preveu, entre altres coses, que els vaixells de rescat civils s’han d’acostar immediatament al port que els haja assignat després de ser rescatats. Això els obliga a ignorar altres vaixells que són als voltants i en perill. Això, està en contradicció directa amb el deure del capità, consagrat al dret marítim internacional, de rescatar les persones en perill. Les organitzacions no governamentals que violen aquestes normes italianes hauran d’enfrontar-se a una multa de fins a 10.000 euros i la detenció dels vaixells durant almenys vint dies, així com a la possible confiscació del vaixell per part de les autoritats.

En molts casos, hem de decidir si complir amb l’ordenança italiana, sabent que les persones poden estar en risc d’ofegar-se, o si complir amb la nostra obligació legal de rescatar-les de les dificultats marines i després enfrontar-se a multes, detenció i possible confiscació dels nostres vaixells.

Centenars de dies perduts al mar
Des del febrer del 2023 nou vaixells de rescat civils han estat identificats en un total de 16 casos per les autoritats italianes. Això va impedir que la flota civil durant més de tres-cents dies fos desplegada i ajudar les persones necessitades.

Els efectes adversos de la llei es veuen amplificats per la pràctica del govern italià d’assignar als grans vaixells d’ONG ports llunyans al nord d’Itàlia per desembarcar persones rescatades. Aquests ports poden estar fins a 1.600 quilòmetres, a cinc dies amb cotxe des del lloc de rescat.

Aquesta pràctica també viola el dret marítim internacional, que estableix que les persones rescatades del mar han de ser portades a un lloc segur com més aviat millor.

El 2023 els vaixells de rescat civils van haver de viatjar un total de més de 150.500 quilòmetres addicionals per arribar a aquests ports remots assignats – l’equivalent a tres vegades i mitja la volta al món i significa almenys 374 dies evitables de travessia, en comparació amb els ports propers a Sicília i Lampedusa.

Aquests són centenars de dies fora de l’àrea de cerca i rescat on vides humanes estan en perill. Aquesta pràctica no només manté els vaixells d’ONG lluny de la zona de desplegament, sinó que també porta a retards injustificats per als supervivents que necessiten rebre assistència mèdica ca vital a terra i una atenció adequada per als sol·licitants d’asil.

Mentre que les operacions humanitàries de recerca i rescat al mar es veuen cada cop més obstaculitzades any rere any, les persones que busquen seguretat a Europa estan pagant el preu real. Mentrestant, la Guàrdia Costanera Líbia, amb el suport de la UE i els seus estats membres, en particular Itàlia i Malta, continua fent operacions il·legals d’intercepció i deportació forçada a Líbia.

L’explotació generalitzada i la violència a què s’enfronten els refugiats a Líbia ha estat àmpliament documentada i podrien constituir, segons les Nacions Unides, crims contra la humanitat. En cooperar amb Líbia per permetre l’arrest de persones a la mar, Itàlia i la UE són còmplices de noves violacions dels drets humans contra migrants, sol·licitants d’asil i refugiats.

Fa només uns dies, el Tribunal Suprem italià va confirmar que Líbia no és un lloc segur i que la repatriació de persones allà constitueix un crim. Per evitar que la Mediterrània central es convertisca en un cementiri encara més gran, exigim:

– Que les autoritats italianes no obstaculitzar més les activitats de cerca i rescat de les ONG i es dediquen a protegir els drets fonamentals de les persones en perill, garantint que els vaixells civils de rescat puguen ajudar sense restriccions les persones en perill i que els rescatats puguen desembarcar al port segur més proper possible; com hauria d’estipular el dret marítim internacional;

• Desplegar una cooperació eficient de les autoritats italianes i europees amb els vaixells de rescat civils i els vaixells de salvament a la Mediterrània central per evitar noves pèrdues de vides al mar;

– Que la UE i els seus estats membres retiren qualsevol suport material i financer a la Guàrdia Costanera Líbia, així com el suport dels governs responsables de greus violacions dels drets humans.

Nosaltres des de l’Aurora continuarem lluitant per salvar vides humanes. Unides som més fortes. Sols el poble Salva al poble.