MIGRA, MIGRANT, MIGRÀREM de Laia Porcar

Jo per tu,
donaria la vida.
I no ho dic com una fórmula romàntica d’esgarrar-se la camisa
i declarar el meu amor.
No ho dic sabent que tan sols és (ja saps), una forma de parlar.

Ho dic,
perquè jo per tu, fill meu,
donaria la vida.

Travessaria mars sencers, pantans,
i oceans.
Moriria al Mediterrani,
hem follaria un traficant,
i deixaria enrere casa i germans.

Jo,
retornaria les bombes que cauen al nostre voltant encara que per fer-ho,
em quedara sense mans.

Jo,
remouria cel i terra fins a trobar eixe Déu, capaç de fer del món,
este puto infern.

Jo per tu,
fill meu,
m’esgarraria cames i mans saltant tanques i fronteres. Recolliria freses,
taronges,
o cireres.

Jo,
ballaria damunt les brases, maleiria els meus ancestres, mossegaria gossos i gats,
i apartaria tot aquell
que a tu,
es vulgues apropar.

Digue’m si pots, qui portaria al món una vida que no pogués defensar.

Jo per tu,
entendria que tot i estimar,
cada arbre,
cada casa,
i cada veïna del nostre poble.
Tot i no haver vist mai la mar,
ni saber que hi ha més enllà,
ho agafaria tot (que és quasi res), i marxaria per a no tornar.

Encara que tingués por,
i terror,
i que potser no serviria per a res. Encara que tots els PERÒS del món s’ajuntaren en un gran mur
difícil de travessar.

Jo per tu,
fill meu,
donaria la vida.
Si és que això et pogués donar, almenys, una
sola
OPCIÓ.